La Taula

(aquest és el primer capítol d’un llibre que estic escribint, sense correccions, sense garantir-vos q sigui la versió definitiva)

 

Capítol 1   Compartiment 0. Esbufegant

 Allí es trobava, esbufegant. Tornà a la consciència, tornà a la realitat quan es va adonar que portava un ganivet de grans dimensions a les mans.

Parpellejava aclucant els ulls de manera compulsiva, inconscient. Aferrava el ganivet amb tota la seva força fins notar que les mans, suades, li feien mal. Els tendons apunt d’estripar-se li deien que parés. Se les mirà. No era suor, aquella textura no era de suor.

—Nooooo! —cridà.

Deixà caure el ganivet al terra, tenia les mans ensangonades. Estava en estat de xoc, a estones present a estones amb el cervell en blanc.

Present, absent, present, lapsus, present,…

El cervell se li desconnectava al no suportar el dolor, en aquella ocasió no era dolor físic.

—Buf! Buf! Buuuf,… —continuava esbufegant amb els ulls oberts de bat a bat.

La por se l’apoderava. Començà a girar el cap poc a poc, molt poc a poc. Tenia la camisa xopa. Devia ser també de sang perquè li pesava massa i era calenta. «Era calenta» es repetia. «Què he fet? Què he fet!»

Per un instant va fer l’intent de recollir el ganivet, potser el podia tornar a necessitar. Per defensar-se, només per defensar-se.

S’havia defensat? Per això tenia la roba molla de sang. Se sentia desprotegida, no s’atrevia a moure’s ni un mil·límetre. La foscor sempre li havia donat esgarrifances, de tota la vida i ara estava submergida en la més densa foscor de la seva vida. Aquella foscor anava més enllà d’una foscor física per absència de llum, era una foscor diferent, psíquica, nova, mai vista. Ni per un segons li passa pel cap que pot haver perdut la visió, ni molt menys arriba a recordar si n’ha tingut algun cop.

No es podia quedar allí, parada tota la vida. Continuava esbufegant, ara amb més suavitat, allargant poc a poc els esbufecs, alentint-los pausadament. Pensa en moure’s però la por l’estenalla, l’atura sense remei. La ment li va començar a dir que al caure el ganivet, només recordar-ho li provoca calfreds, havia sonat a buit metàl·lic. L’habitació era buida i el terra als seus peus. Un pensament estúpid sinó fos perquè no recordava res.

Per fi va moure la cama per donar la primera petitíssima passa, la més important. Xafa mullat, a cas un petit bassal d’aigua? Aigua? Tant debò però sap molt bé del que es tracta. La sensació que li retornaven els peus descalços no era d’aigua.

—Eeeeh! —cridà.

El lloc era buit, ben buit. La reverberació màxima, freda i fèrrica. Allò no era pas una habitació, i no sabia on es trabava.

Deixà d’esbufegar, sense adonar-se’n, de forma natural. En aquell precís instant es confirma que no buscarà el ganivet i pren forces per caminar. Al segon pas ensopega i cau al terra. Sap, sense veure-ho, amb que ha ensopegat. Amb qui! Es fica a plorar tacant-se la cara de sang, els cabells, per un moment la tasta, amb els llavis i la gusta amb la llengua. Instintivament es neteja amb les mans però el resultat és encara pitjor. Les basques la prenen del tot, arcades des d’un estómac buit. Salva la primera, salva la segona però no pot salvar la tercera. El vòmit calent li ha esquitxat els braços i es relliga amb la sang lleugerament seca d’aquell cos que encara té sota les cames des de la caiguda. Les arronsa de cop, s’encongeix, es plega en postura fetal i plora. Plora. L’espai s’intueix gran, fred, és fred i humit. Se sent dèbil, molt dèbil. El món li dona voltes fins que es perd en el no res. El silenci ho envolta tot.

 

3 comments

  1. Joquer, si de cas quan ho revisis, eixuga una mica tanta humitat: les llàgrimes, la sang, el vòmit… Uf! Quasi m’esquitxa.
    Ara, seriosament. És un començament que enganxa (sense conyes), així que no el canviïs gaire.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s