Vivim en una ficció
on els ancians cauen al front com a sacrifici dels herois.
Jugant al solitari vam perdre.
L’enemic dormia al nostre llit.
Tots vam acceptar les monedes de plata
però avui el món ens ha despullat.
Cruel, invisible justícia.
Una partida sense bons ni dolents,
on tots som iguals,
ens agermana en el dolor dels records,
no durarà.
Vencerem quan siguem vençuts.
El cel s’uneix a la terra en un camí de làpides, però
aixecarem el quitrà! Arrancarem les vies mortes
fins trobar terra fresca!
Sembrats els silencis, brostaran les noves persones.
Tot acabarà i el vent amic
un dia li tornarem a girar la cara