m’obro en canal
separant el costellam
aguaito cercant l’impuls que empeny l’aventura
un petit diable riu
m’interpel·la la tardança
el foc neix de la brasa
I el caliu mai s’apaga
com sempre, em dic
‘serà l’última’
i riu, aferrat, entre costella i costella
no dura per sempre la nit
i la fam només s’apaga
amb la pols del camí
La Casa del Jòquer 