SOMIAR

​vaig somiar q saltava d’espurna en espurna

q vivia dins d’una gota d’aigua

com a familia els planetes

nedava entre neurones

vaig somiar en abraçar totes les persones

en beurem totes les llàgrimes

en llegir cada cicatriu

amagar-me dins la foguera

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s