vaig somiar q saltava d’espurna en espurna
q vivia dins d’una gota d’aigua
com a familia els planetes
nedava entre neurones
vaig somiar en abraçar totes les persones
en beurem totes les llàgrimes
en llegir cada cicatriu
amagar-me dins la foguera
-
Segueix
S'està seguint
Already have a WordPress.com account? Log in now.
La Casa del Jòquer 
Home, doncs és un somni que comença divertit i acaba en angoixa vital, no? Bé, essent un somni no se sap mai per on pot sortir.
M'agradaLiked by 1 person